La setmana que ve, entre el dos i quatre de novembre, es debatrà i votarà l’esmena a la totalitat presentada per VOX per tombar la proposició de llei sobre la internalització del transport sanitari de la CUP-NCPG.
L’esmena a la totalitat presentada per VOX no prosperarà per l’acord antifeixista al qual van arribar tota la resta de grups parlamentaris. A causa d’aquest tràmit, i com és l’única esmena a la totalitat presentada, s’haurà de formar la comissió parlamentària i iniciar el procés de debat de la llei.
Aquest procés pot durar uns sis mesos, on cada partit pot presentar esmenes per transformar la llei d’acord amb els interessos que defensin. Segurament la patronal ja deu estar fent lobby a més d’un grup parlamentari. Per això, hem de fer-nos escoltar i no deixar en mans d’alguns grups parlamentaris la voluntat de la majoria de treballadores i treballadors del sector.
Al llarg d’aquestes últimes setmanes hem dut a terme diferents reunions amb els diversos grups parlamentaris, juntament amb Tècnics en lluita i els sindicats (ASAC, Acció Sindical del Bages, CCOO, CGT, CNT, FS-TES, Inter Sindical, SITAC, STSC i UGT) que s’han sumat a la lluita per la internalització del transport sanitari. En un principi, la tramitació de la llei està garantida pel suport que donaran els grups parlamentaris de la CUP, Comuns, PSC i ERC.
La tramitació d’aquesta llei és del tot imprescindible per moltíssimes raons com poden ser: l’incompliment sistemàtic de les bases concursals, l’excés de contractes en frau de llei, la demora de serveis per falta d’efectius humans i recursos materials, l’enriquiment de les empreses a costa dels contribuents, la retallada de condicions laborals o la pobra qualitat del servei.
Reunions amb grups parlamentaris
No s’ha de deixar de banda que l’actual model de subcontractació ja ha demostrat que és un sistema caduc. Ho portem denunciant des del 2016. Les petites empreses del sector, anteriors a l’actual concurs, es van veure desplaçades per autèntics especuladors amb una falta total de voluntat per donar un servei de qualitat, moguts només pels interessos econòmics que els proporciona l’administració. Tot això ha portat que el servei hagi abandonat l’excel·lència i portant-nos al límit en què ens trobem avui dia, amb una degradació de la qualitat assistencial molt important.
Un clar exemple d’internalització el tenim a les Illes Balears, que tot i una inversió de 6 milions d’euros en dos anys, ha servit per tenir més personal, més ambulàncies, millor formació per als professionals, i sobretot, una pujada en la qualitat del servei d’un mil per cent. Abans, els diners públics es quedaven a la butxaca dels empresaris i ara va a parar a la qualitat del servei, beneficiant els pacients i treballadores.