El passat 12 de gener es va reunir la taula d’equiparació del transport sanitari a Catalunya formada pels representants del govern de Catalunya, empresaris del sector i sindicats negociants del conveni.
Volem remarcar que en aquesta taula no hi són, ni les plataformes, ni la resta de sindicats del sector. La principal raó no és altra que l’opacitat i la falta de democràcia. La no assistència de tots els actors del sector a les negociacions de l’equiparació, deixant a una part important de les treballadores i treballadors del transport sanitari a Catalunya sense representació, demostra la falta de transparència d’aquesta taula.
Com que no podem accedir a aquestes negociacions, hem fet un gran esforç per estar assabentats del que allí es va tractar. I per això, volem fer públic tota la informació que ens va arribar. Bàsicament, i a diferència de les parts assistents, intentar fer un exercici el més transparent possible, i no, només quedar-nos amb el discurs interessat d’alguna de les parts.
En aquesta taula, la representació de l’administració va manifestar que havia estat impossible guardar una partida econòmica per al procés d’equiparació, tal com s’havia acordat en l’anterior reunió. I sorpresa, aquesta partida, no ha estat consignada dins dels pressupostos de l’any 2022. Tampoc han arribat aquells diners que s’esperaven a través de l’estat espanyol, via fons de contingència. A part, l’actual pressupost del departament de salut, no és suficient per fer front a l’equiparació per culpa de les despeses de la COVID. Al final, van declarar, que via crèdit pressupostari, s’assignaran 10 milions d’euros anuals per a fer front a l’equiparació.
Unes declaracions que ens tenen en neguit, perquè creiem que és una quantitat molt minsa per fer front a una equiparació real. Tenint en compte, que aquests 10 milions anuals via crèdit, suposarien uns 140 euros mensuals per als quasi 5000 treballadors i treballadores del sector. I més, si fem cas a les declaracions d’UGT al diari Crític, on afirmen que per fer front a l’equiparació, seria necessari augmentar un 87% la partida pressupostaria, que actualment és de 223 milions d’euros anuals.
En aquesta reunió, la part sindical va manifestar la seva decepció en veure que no s’havia aprovat cap partida per a l’equiparació via pressupostos del 2022, així com el neguit sobre les dificultats que hi hauria per equiparar el conveni SEM amb el de les empreses privades. També van reconèixer el malestar que els hi dona l’expectativa que té el govern amb els tempos necessaris per assolir l’equiparació, i en quin percentatge.
Segur que ens deixem més coses, però com no podem assistir per, com a mínim, donar veu a una part important del sector, no ho podem publicar.
Volem deixar clar, que no estem en contra de cap equiparació, tot el contrari, desitgem que desapareguin les diferències de condicions laborals que hi ha entre el personal del SEM i el personal de les empreses adjudicatàries. Volem l’equiparació com més aviat millor. No entenem com el personal de les ambulàncies privades, amb la mateixa categoria i amb les mateixes funcions, i sobretot, treballant per al mateix CatSalut, tinguin aquestes diferències tan abismals en les condicions laborals i de sou. Un 87% segons UGT.
Això demostra la voluntat implícita del govern per precaritzar a les treballadores i treballadors del sector a través de les empreses privades. Només així es poden entendre totes aquestes diferències, i deficiències tan abismals.
Insistim una altra vegada, i continuarem fent el que faci falta i on faci falta. L’única via ràpida, efectiva i possible per portar a terme una equiparació real de condicions laborals per al personal del sector de les ambulàncies, és la internalització. Totes les treballadores han d’estar baix el mateix paraigua d’un únic conveni i una mateixa empresa, el SEM.
Sabem que portar a terme la internalització no serà la fórmula magistral, continuaran havent-hi problemes per al personal, i per descomptat, no tothom estarà content, sobretot aquells que actualment treuen rèdit personal. Però també sabem, que una equiparació sense internalització, dispararia el pressupost del sector més enllà d’aquest 87% que manifesta UGT, ja que a les despeses implícites de sou i augment de personal per portar a terme una equiparació real, s’hi hauria de sumar el benefici empresarial.
#InternalitzacióJa