El passat 21 de març va ser investit el president de Catalunya gràcies als preacords entre ERC i la CUP. I entre aquests preacords, està el del punt 4 apartat iv, que diu:
Avançar cap un sistema de titularitat, aprovisionament i de gestió pública que inclogui xarxa de serveis auxiliars (transport sanitari, 061…) i de centres d’atenció primària, hospitalària, centres de salut mental, sociosanitaris. Cal tenir present la viabilitat i oportunitat dels serveis que progressivament es vagin internalitzant, tenir en compte també la internalització del personal, especialment el que té un impacte directe sobre la qualitat de la prestació del servei a la ciutadania, i començar per la revisió d’aquelles externalitzacions que acaben contracte properament per internalitzar els serveis d’alt valor afegit com és l’exemple del 061 i del transport sanitari.
D’aquí a menys de sis mesos, novembre de 2021, s’acaba la concessió de l’actual concurs del transport sanitari a Catalunya que haurà esgotat el seu termini de sis anys. I molt ens temem, que la conselleria de salut prorrogarà el contracte a les empreses adjudicatàries, com a mínim, un any més.
Aquest fet és un problema tal com s’han anat desenvolupant els esdeveniments al llarg d’aquests quasi sis anys de relació entre les empreses adjudicatàries, l’administració, les treballadores i les pacients. Problemes molt greus que van des de l’incompliment del contracte per part de les empreses adjudicatàries, i que l’administració no ha estat capaç de corregir, així com la precarietat laboral o la mala qualitat del servei, sobretot del transport sanitari no urgent. Tot un seguit de despropòsits que continuaran si SEM i CatSalut prorroguen un any més el contracte a les actuals empreses adjudicatàries d’ambulàncies.
No volem deixar de banda com la Crisi de la Covid-19 ha demostrat la importància que tenen els serveis públics i la necessitat de disposar d’un sector públic fort. Per contra, les empreses privades han deixat al personal sense material de protecció, amb intents d’aplicar ERTOs tot i ser un servei essencial, amb una falta total d’escrúpols i aprofitant la pandèmia per obtenir més beneficis. Les diverses denúncies interposades per les diferents parts socials en són un testimoni clar.
Amb tot aquest historial ens cal que preguntem a l’actual conseller en cap, el Sr. Argimon, si serà còmplice i partícip dels incompliments dels plecs concursals, de la precarietat laboral, de la desprotecció en matèria de salut laboral i de la mala gestió del servei d’ambulàncies, com ho ha estat l’anterior consellera de salut, la Sra. Alba Vergés? Continuarà mirant cap a un altre costat mentre les empreses segueixen acumulant beneficis a base de la precarietat laboral i del patiment dels pacients?
El fracàs de la gestió del servei d’ambulàncies per part de les empreses privades ha destapat un model de gestió insuficient, i sobretot, ineficient, nociva per usuàries i treballadores, amb l’incompliment dels plecs concursals i dels contractes que els atribuïa la gestió. Com a exemple tenim l’increment d’un 78% de les reclamacions d’usuaris, la manca de coordinació entre unitats centrals i territori, l’empitjorament del sistema d’assistència, l’envelliment de la flota de vehicles i la mala gestió de les rutes programades. Sense deixar de banda el reconeixement que fa el Departament de Salut sobre les penalitats imposades a les empreses adjudicatàries, admeten que en el període que va des de finals de 2015 fins a finals de 2018, de vuitanta-vuit penalitats derivades de seixanta-set expedients, va sancionar a les empreses adjudicatàries per un valor d’1.073.264 euros. Ara ens faria falta saber la quantia de les sancions dels anys 2019, 2020 i 2021.
A tot això hem de sumar que a les Terres de l’Ebre, i per culpa de la mala gestió que se n’ha fet per part de l’empresa adjudicatària, part dels serveis de transport sanitari no urgent han acabat fent-se amb taxis. Centenars de persones, que cansades d’esperar a l’ambulància, demanaven, i encara demanen al metge de capçalera, que els traslladi un taxi a rehabilitació, diàlisi, proves diagnòstiques, etc. Un afegit, que segons la memòria de la regió sanitària a les Terres de l’Ebre, reconeix per a l’any 2016, una despesa amb rescabalaments per transport de més de 4 milions d’euros. Despesa que s’ha de sumar als més 3,5 milions d’euros pressupostats que té l’empresa d’ambulàncies per fer aquests tipus de serveis. Tot un despropòsit que s’acaba pagant de les arques públiques.
El Parlament de Catalunya va aprovar en diverses vegades que s’instava al govern perquè avancés cap a un transport sanitari de gestió, provisió i titularitat pública:
L’any 2016 amb la Moció 17/XI sobre el transport públic i l’atenció de les urgències i emergències mèdiques i la Resolució 285/XI sobre les actuacions per a un nou model de gestió del Sistema d’Emergències Mèdiques.
L’any 2019 es va aprovar la Moció 82/XII on diu que s’ha de preparar el procés d’internalització de la gestió dels serveis de prestació del transport sanitari i que una vegada finalitzades les adjudicacions actuals, s’ha d’iniciar, si no s’ha fet efectiu abans, la gestió i la provisió pública.
Des de Salvem les Ambulàncies demanem al Govern de Catalunya, al departament de Salut i al Sr. Argimon que no prorroguin els contractes amb les actuals empreses adjudicatàries i que d’una vegada per totes, quan s’acabin els contractes amb les empreses adjudicatàries aquest any 2021, es facin efectives les mocions i la resolució aprovada al Parlament de Catalunya internalitzant el servei d’ambulàncies, tant el servei urgent com el no urgent.
#InternalitzacioAmbulancies #AmbulanciesPubliquesJa
