Compareixença al Parlament de Catalunya de Salvem les Ambulàncies a la ponència sobre la proposició de llei per a la internalització del transport sanitari.
El passat 1 de desembre, Salvem les Ambulàncies vam comparèixer a la quarta sessió de ponències sobre la proposició de llei per a la internalització del transport sanitari (Servei d’ambulàncies).
Vam exposar diversos temes, alguns d’ells encara no s’havien tractat en cap altra ponència. També vam fer memòria de com al Parlament de Catalunya durant els anys 2016, 2019 i 2020 es van aprovar diverses mocions i resolucions que instaven al govern de Catalunya a avançar cap a un sistema de titularitat, aprovisionament i gestió pública del servei d’ambulàncies (enllaç). Aquestes mocions van ser votades a favor per la majoria dels grups parlamentaris. Però en tots aquests anys, ni el govern, ni l’administració han donat cap pas per portar-ho a terme.
Un altre punt que vam exposar, va ser la falta de control i fiscalització del Transport Sanitari No Urgent (TSNU) per part de l’administració. El programa Pandora no és ni de llarg una eina útil per fer el seguiment en temps real de la situació dels serveis demorats. Només és un conjunt de captures de pantalla d’un moment concret, i que no serveis per fer cap mena de control. Les empreses adjudicatàries, sabedores de la falta de control que genera el Pandora, se’l salten sense cap mena d’escrúpol.
Vam ser testimonis de com alguns diputats no tenien clar que eren els rescabalaments que es dediquen a pal·liar el pèssim servei del transport sanitari no urgent amb taxis en algunes regions sanitàries. Però si volen, podran trobar tota la informació en aquesta publicació que vam fer l’abril de 2019 (enllaç). Així com la raó per la qual els taxis no poden portar a terme serveis de transport sanitari (enllaç). Fa anys que anem denunciant públicament aquesta anomalia. No només a la nostra web, sinó també quan ens hem reunit amb les regions sanitàries, el SEM i el CatSalut. Però l’únic cas que ens han fet, és intentar amagar tota aquesta informació dels rescabalaments, canviant els informes públics de les despeses anuals de les regions sanitàries penjats a la web del CatSalut.
S’ha de tenir en compte que cada any, hi ha centenars de serveis de transport sanitari no urgent, i majoritàriament prescrits pels metges de capçalera amb volants que només permeten el servei amb ambulàncies, que acaben fent-se amb taxis (Rehabilitacions, proves diagnòstiques, diàlisi, quimioteràpies, radioteràpies, retorns postoperatoris, etc.). Prescripcions que no es poden fer, tal com indica la Instrucció del CatSalut sobre el transport sanitari, amb taxi.
Només a la Regió Sanitària de l’Ebre, la despesa anual de rescabalaments gira al voltant de 5 milions d’euros. Diners que es podrien destinar a millorar el servei d’ambulàncies (Internalització o recuperació d’ambulàncies retallades) i que actualment es designen per a pal·liar la falta de control i auditatge que l’administració té sobre les empreses adjudicatàries. Un autèntic escàndol.
Tampoc hauríem d’oblidar, que la internalització milloraria moltíssim el servei que rep la ciutadania, ja que les ambulàncies del servei no urgent donarien servei exclusiu al CatSalut. No com ara, que ambulàncies i personal son compartits amb serveis preventius privats, mútues, etc. Aquesta mesura disminuiria moltíssim els temps d’espera i retards que pateixen les usuàries perquè no compartirien recursos.
Respecte a la taula d’equiparació. Ja ens hem pronunciat més d’una vegada i ho tornem a dir. Creiem que és del tot necessari l’equiparació de condicions laborals entre el personal externalitzat i el personal del SEM. Sens dubte. Però també entenem que l’únic camí a una equiparació real, així com més econòmica per a l’administració, és la internalització.
Tenint en compte que més del 60% de les despeses al servei d’ambulàncies són els sous del personal. En una equiparació real de les condicions laborals, l’estalvi dels beneficis empresarials podrien pal·liar la diferència del cost de l’equiparació, així com per la millora del servei. Per exemple, es podrien recuperar les ambulàncies retallades durant aquests últims anys en àrees poc poblades i amb grans isòcrones.
La internalització només és voluntat política. Una responsabilitat que recau sobre els grups parlamentaris, que després d’anys de promeses i votacions a favor d’un servei d’ambulàncies de gestió, provisió i titularitat pública, no s’ha complit. Ara és el moment per revertir aquesta situació tan precària que patim les usuàries i treballadores del servei.
La següent intervenció va ser la del company Manuel Cobos. La veritat, tot i conèixer-la abans de la ponència, ens va deixar colpits. El seu testimoni va deixar ben clar el maltractament que patim el personal per part de les empreses adjudicatàries. No volem, ni podem oblidar, que ens van deixar sense protecció en plena pandèmia a canvi de mantenir els seus beneficis empresarials. I el més preocupant, l’administració es va quedar de braços plegats. Tal com va explicar el company Cobos, vam haver d’atendre pacients amb COVID sense mascaretes, o mascaretes que s’havien de reaprofitar servei rere servei, bates fetes amb bosses d’escombraries, guants de la pitjor qualitat possible, desinfectants no autoritzats per a la COVID ni pel mateix fabricant, i un llarg etc.
La part social va haver d’acudir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya demanant mesures cautelars urgents perquè les empreses donessin els EPI necessaris per fer front a la pandèmia. I com van respondre les empreses adjudicatàries? Assetjant i acomiadant a aquelles persones que havien denunciat aquesta situació, amb el beneplàcit d’alguns responsables de l’administració.
Això si, en menys de 48 hores després que el jutge ordenés mesures cautelars i per art de màgia, van aparèixer EPI per tothom. Una autèntica vergonya que va demostrar que no era falta de material de seguretat, sinó una despesa econòmica que les empreses van posar per davant de la seguretat del personal, ull, i el més greu, per davant de la seguretat dels pacients.
Des de Salvem les Ambulàncies volem donar molts d’ànims a totes aquelles persones que han patit la garreperia i les conseqüències d’una nefasta gestió de la COVID per part de les empreses adjudicatàries. Només aquest punt, hauria de ser suficient per rescindir el contracte i internalitzar el servei.
Polítics! És responsabilitat vostra revertir aquesta situació.