A principis de febrer, el diari digital El Critic publicava aquesta notícia sobre la privatització del servei d’ambulàncies només per a subscriptors, ara ja es pot llegir en obert. S’ha de dir que és una lectura molt recomanable, però que des de Salvem les Ambulàncies, volem donar el nostre punt de vista sobre alguns punts de la publicació.
Un servei privatitzat que, en menys de nou anys, ha acumulat 180 sancions per part del mateix Departament de Salut per un valor superior a un milió d’euros.
El Crític
En aquest punt s’afirma que el servei d’ambulàncies a Catalunya és “Un servei privatitzat que, en menys de nou anys, ha acumulat 180 sancions per part del mateix Departament de Salut per un valor superior a un milió d’euros.“
Nosaltres no tenim les eines per saber si aquestes sancions s’han acabat aplicant en la seva totalitat o no, ni tan sols per quins incompliments s’han aplicat. Però el que si podem extreure, és que en aquests últims sis anys, l’administració no ha fet una vigilància efectiva del compliment del contracte amb les empreses adjudicatàries. La majoria de vegades només ho han fet, quan els problemes o incompliments han afectat a la imatge del SEM o de l’administració.
Si l’administració hagués fet una vigilància i seguiment efectius, segurament s’hauria rescindit més d’un contracte amb més d’una empresa adjudicatària, o el sumatori de l’import de les sancions, seria molt més alt.
Ara com ara, i sis anys després de l’adjudicació, aquestes empreses encara segueixen sense complir alguns dels punts del contracte pel qual van guanyar la licitació. I la culpa d’aquests incompliments no ha de recaure només en les empreses, ja que el seu objectiu final és el màxim benefici econòmic possible, puix que no són ONG ni associacions de caritat. La culpa ha de recaure amb qui durant aquests anys ha permès l’incompliment de les bases concursals.
Així consta en una resposta parlamentària del Govern a la CUP a la qual ha tingut accés CRÍTIC, que detalla que les sancions interposades als sis grups privats que gestionen les ambulàncies catalanes sumen 1,2 milions d’euros en total fins al 2019.
El Crític
Un altre punt de la publicació diu que per les 180 sancions “interposades als sis grups privats que gestionen les ambulàncies catalanes sumen 1,2 milions d’euros en total fins al 2019.” S’ha de tenir en compte que en l’informe és fins a l’abril de 2019 i faria falta saber les sancions dels mesos després de l’abril de 2019 i dels anys 2020 i 2021. 180 sancions, que com hem dit abans, si la vigilància de l’administració fos més efectiva, segurament, les sancions haurien estat moltes més.
Però una cosa ha de quedar clara, i és saber d’on han sortit aquest milió d’euros en sancions des del 2015 que l’administració ha penalitzat, suposadament, a les empreses? Han sortit dels beneficis empresarials? És clar que NO, aquests 1,2 milions d’euros en sancions han sortit de la retallada de condicions laborals, i el més greu, de la qualitat del servei que aquestes empreses donen a la ciutadania. 1 milió d’euros menys de qualitat i condicions laborals. Només cal escoltar i buscar la gran quantitat de queixes dels usuaris que té el transport sanitari no urgent. I que fa l’administració? Mirar cap a un altre costat.
No es pot entendre, com un servei, on les empreses es van presentar en una baixada de preus temerària al concurs, que són sancionades en 1,2 milions d’euros, i que el govern pretengui que es doni un servei de qualitat.
Només pels problemes que s’arrosseguen al servei d’ambulàncies no urgent, els contractes s’haurien d’haver rescindit fa temps. A les Terres de l’Ebre ho hem patit i continuem patint. Un servei deficient, on els usuaris han de demanar al metge de capçalera que els posi un taxi en lloc d’una ambulància.
Centenars d’usuaris han canviat l’ambulància pel taxi. I aquest fet es reflecteix a les memòries anuals que publica la regió sanitària, on cada any, destina milions d’euros pel rescabalament de transport sanitari als taxis. Només com a exemple, l’any 2019, la regió sanitària de les Terres de l’Ebre va fer una despesa per lliurament de transport de 6.378.108,64 euros. Lliurament, que la major part es destina a la despesa de taxis, i que una part molt important d’aquesta despesa, l’hauria d’assumir el servei d’ambulàncies no urgent.
Més de 6 milions d’euros que s’han de sumar als prop de 4 milions d’euros pressupostats anualment per al transport sanitari a l’empresa adjudicatària. Un fet molt greu, i que l’administració, tot i tindre coneixement d’aquesta situació, mira cap a un altre costat.
Treballadors de les empreses privades de les ambulàncies denuncien precarietat laboral i afectacions en el servei causades, segons els sindicats, per un model “basat en l’estalvi econòmic”
El Crític
L’estalvi econòmic de les empreses adjudicatàries s’ha portat a terme per què aquestes es van presentar al concurs amb una rebaixa econòmica temerària, on l’administració i les mateixes empreses sabien que aquest fet comportaria problemes amb el personal laboral de les ambulàncies. Però una vegada més, l’administració va fer oïdes sordes i va acabar adjudicant el concurs.
Com s’ha anat veient al llarg d’aquests sis anys de contracte, els conflictes laborals no han parat de créixer amb vagues, denúncies, acomiadaments de treballadors, etc. La falta de material de seguretat, abans i durant la pandèmia, l’abús d’hores fora de la jornada laboral, la formació ineficient, de mala qualitat, i en alguns casos inexistent, contractes precaris, intents d’ERTE o permisos no retribuïts sense justificació amb l’excusa de la pandèmia, etc. Podríem emplenar pàgines senceres, ha estat la tònica d’aquests anys.
Remarcar el lamentable servei que troba la ciutadania quan necessita una ambulància de transport sanitari no urgent. Pacients esperant-se moltes hores per retornar al domicili, abandonats pels passadissos dels hospitals. Amuntegament de pacients dins de la mateixa ambulància saltant-se protocols de seguretat i salut per aprofitar viatges per falta de personal i vehicles. Pacients que han perdut les seves proves diagnòstiques o visites al metge per què no se’ls ha passat a buscar per falta de personal. Vehicles en un estat pèssim de conservació i manteniment, rodes en mal estat, fums de motors dins de l’ambulància i un llarg etc. Resumint, les grans perjudicades han estat les usuàries i usuaris del servei d’ambulàncies.
Un horitzó que és més a prop que mai, gràcies a la tramitació al Parlament d’una proposició de llei impulsada per la CUP, que aposta per un model de transport sanitari de gestió, provisió i titularitat públiques, que permeti recuperar la gestió directa per part del Departament de Salut.
El Crític
La proposició de llei impulsada per la CUP ve de lluny, en concret, ve de l’any 2016, quan al Parlament de Catalunya es va aprovar la resolució 285/XI i la moció 17/XI que instaven al govern a avançar cap a un model de gestió, provisió i titularitat pública. Després s’han aprovat dues mocions més, les 82/XII i 13/XIV als anys 2019 i 2020 respectivament. Tot i els vots a favor de la majoria de la cambra, el govern mai ha fet cas a aquestes mocions. I és per això que s’impulsa la proposició de llei, per la falta de respecte de la part política cap als seus ciutadans, fent cas omís d’allò que van votar i aprovar ells mateixos al Parlament.
Fonts de la conselleria de Salut, que encapçala Josep Maria Argimon, afirmen que el Departament “sempre ha estat obert al diàleg en qualsevol iniciativa que afecti el sistema sanitari”, i que la durada del tràmit parlamentari sobre la proposició de llei sobre la internalització dependrà de la dinàmica de la cambra catalana.
El Crític
La dinàmica i el diàleg del departament i d’alguns polítics queda en evidència en el paràgraf anterior. Des de 2016, el govern hauria d’haver treballat per avançar cap a un model de gestió, provisió i titularitat pública del servei d’ambulàncies, però no ho ha fet, ni tan sols s’ha reunit amb la representació de les treballadores i treballadors per plantejar-ho. Només han estat capaços, junt amb la patronal del sector, en aprovar una taula d’equiparació, i que no arribarà a ser cap cosa més enllà d’una grollera almoina per diluir la proposició de llei d’internalització. És curiós, quan fa anys que els sindicats negocien un conveni, i que no han arribat mai a cap acord, ara, just quan es presenta la proposició de llei, el govern ofereix una taula d’equiparació. Aquest és el diàleg i la dinàmica que ofereixen, un joc de trilers.
La internalització del servei d’ambulàncies és del tot necessària si l’objectiu és donar un servei de qualitat i amb garanties per a la ciutadania. Al llarg d’aquests anys ha quedat demostrat que l’administració no té la suficient força per fer complir els contractes a les empreses, i ni tan sols, una vegada demostrats aquests incompliments, rescindir-los. Les empreses, grans corporacions, que amb el seu poder econòmic, podrien ofegar als tribunals les accions iniciades per l’administració contra elles, tal com ha passat en algunes poblacions amb la municipalització del servei de l’aigua.
La UGT calcula que equiparar el sou dels treballadors d’ambulàncies amb el del personal del SEM suposa apujar el cost salarial un 87%
El Crític
El servei d’ambulàncies és essencial per a la ciutadania, i per això ha de ser de gestió, provisió i titularitat pública, eliminant de l’equació tota especulació econòmica i de beneficis privats. Davant una hipotètica equiparació real de condicions laborals i econòmiques amb el personal del SEM, la despesa econòmica es dispararia per a l’erari públic, bàsicament perquè a les despeses, s’haurien de sumar els beneficis empresarials. La notícia assenyala que aquesta despesa, amb l’equiparació, augmentaria un 87% respecte a l’actual. Però estem segurs, que amb la internalització, aquesta depesa seria molt menor.