Icono del sitio Salvem les Ambulàncies

La mentida d’un nou conveni

La mentida d’un nou conveni col·lectiu del transport sanitari a Catalunya

Aquests dies podem llegir per diverses publicacions i diaris que s’ha signat un nou conveni col·lectiu del transport sanitari a Catalunya, i això és simplement mentida.

Aquesta afirmació per part de l’administració, sindicats i patronal és un fet molt greu que intoxica l’opinió pública, i sobretot, porta a confusions al personal d’ambulàncies.

Dues mentides en un mateix encapçalament de «El Periodico»

No, no s’ha firmat cap nou conveni al sector del transport sanitari a Catalunya! Simplement, és un acord sobre alguns dels seus punts. Cal recordar que aquest conveni ja té més de deu anys d’antiguitat.

Però aquesta no és l’única mentida. Les parts interessades (Administració, patronal i sindicats) afirmen que és un gran pas cap a l’equiparació de les condicions laborals amb les del personal SEM. Però la realitat és molt diferent, només un dels punts va encaminat a l’equiparació, la resta van destinats a resoldre els problemes de finançament que arrosseguen les empreses adjudicatàries.

El sector del transport sanitari de Catalunya ha firmat avui el nou conveni col·lectiu, que suposa «un gran pas», segons el sindicat CCOO, per equiparar les condicions laborals d’aquests treballadors amb les de l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Notícia publicada al Periodico de Catalunya. Enllaç

L’administració, a la taula d’equiparació va afirmar que destinaria una partida pressupostària addicional de 10 milions d’euros. Però la realitat és que serviran per pal·liar les despeses que havien de fer front les empreses, si o si, encara que no hi hagués cap acord d’equiparació.

Un exemple, el complement d’especial dedicació de 200 € anuals per treballador/a, no és equiparació. Les empreses, des del 2017, han de fer front a aquest pagament perquè una sentència els obliga a abonar els plusos durant les vacances, i ara, aquesta despesa sortirà dels diners de l’equiparació. Un altre punt és la neteja de la roba de treball, més diners de l’equiparació que se’n van a despeses que havien d’assumir les empreses d’ambulàncies. O els contractes en pràctiques, que per la reforma laboral haurien d’assumir les empreses i es farà a càrrec dels diners que dona l’administració per a l’equiparació.

En resum, diners que han de destinar-se a l’equiparació, o sigui, per a les treballadores i treballadors d’ambulàncies, aniran a parar a les butxaques de les empreses.

El nou conveni elimina la “bretxa salarial”, redueix la jornada anual en unes 48 hores i estableix un complement especial de dedicació.

Notícia publicada al Punt Avui. Enllaç

El problema de tot aquest teatre no és si hi ha o no un nou conveni. Al cap i a la fi, és un afer entre sindicats i patronal. La qüestió és tot aquest parany que ha preparat l’administració per justificar l’increment pressupostari del concurs malaltís d’ambulàncies. CatSalut havia assegurat que no assumiria cap despesa on es demanessin més diners per la part empresarial. Però ja sabien des d’un principi que les propostes econòmiques presentades per les empreses eren inviables, temeràries i que comportaria problemes amb les persones treballadores.

Aquestes declaracions de l’administració a «Bombo i Platillo» sobre l’acord, demostra que no tenen gens d’interès per porta a terme una equiparació real, ja que suposaria una despesa massa alta per a les arques de CatSalut. En concret, i segons un estudi d’un sindicat, un augment pressupostari del 85% sobre l’actual. O sigui, pràcticament doblar els 2.000 milions que s’havien pressupostat al 2015. Aquest és el cost de la equiparació.

El que queda clar de tot això és que l’únic camí a la equiparació real és la internalització. Tota la resta és embolicar la troca.

PROU MENTIDES – INTERNALITZACIÓ JA!!!

Comparteix-me
Salir de la versión móvil